CALCOGRAFIA

Es refereix a totes les tècniques que s’utilitzen per gravar sobre metalls, generalment sobre planxes de coure o ferro.

Punta seca

Tècnica directa. Es grava damunt la planxa directament amb una punta afilada o qualsevol instrument que esgarrapi o ratlli: ganivets, claus, paper de vidre, rascadors... Els estris que incideixen sobre la planxa aixequen unes rebabes (o barbes) de metall que en ésser entintades i estampades dibuixen al paper una línia de contorns irregulars i vellutats. La intensitat de les línies dependrà de la pressió que es faci amb l’estri punxant.

Manera Negra

Tècnica directa. Es graneja tota la superfície de la planxa amb un berceau (granejador) fins aconseguir que en estampar-la doni un negre profund i vellutat que serà el punt de partida.
La imatge es construeix aixafant amb el rascador i el brunyidor les rebabes deixades en granejar. Segons la intensitat amb què es faci aquesta operació s’obtenen tons més o menys clars. D’aquí que la imatge resultant sigui etèria, difuminada, sense contorns definits i rotunds.

Aiguafort

Tècnica indirecta. Es cobreix la planxa amb un vernís a base de ceres resistent als mordents (àcids o sals) i, una vegada sec, s’hi dibuixa amb una punta d’acer per fer saltar el vernís deixant el metall desprotegit en les línies. Tot seguit se submergeix la planxa en un cubeta amb el mordent. Com més temps estigui la planxa en el bany d’àcid més profundes es graven les línies descobertes i més negre és el resultat en estampar-les. Quan ja es té la imatge gravada a la fondària desitjada, es retira el vernís i s’entinta i s’estampa la planxa a un paper. El resultat són línies més o menys regulars en intensitats, però de perfils nerviosos i gruixos variables perquè el mordent desgasta el metall de manera irregular.

Aiguatinta

Tècnica indirecta per a gravar zones de to. Sobre la planxa es diposita una capa de granets de pols de resina de colofònia que es fixen fonent-los amb una font de calor. Les partícules de resina actuen com aïllants (seran punts blancs a l’estampa) i els espais que les envolten queden al descobert i per tant poden ser atacats pels mordents. Per crear semitons i gradacions de color, és a dir zones de punts amb profunditats de mossegada diferents, cal fer reserves amb vernís de protecció. Són, precisament, aquestes parts més o menys mossegades les que rebran més o menys tinta en estampar-les. La imatge resultant té zones de to regulars i molt delimitades on es veu, si s’observen amb deteniment, una trama finíssima de punts blancs.

Aiguatinta al Sucre

Tècnica indirecta molt pictòrica ja que permet pintar formes directament amb pinzell sobre la planxa i processar-ho tot fins aconseguir una impressió en buit exacta al traç i la fluidesa de les pinzellades. Damunt la planxa resinada es pinta amb una barreja de tinta xinesa i sucre. Quan tot és ben sec, es cobreix amb una capa de vernís de protecció molt prima. Quan el vernís està sec, se submergeix la planxa en aigua tèbia. La humitat i la calor fan dilatar el sucre de tal manera que la capa de vernís que hi ha sobre es desprèn, cosa que deixa el metall al descobert. Aquí és on atacarà el mordent i on, en estampar, es dipositarà la tinta.

Gofrat

Tècnica indirecta. Se sotmet la planxa a una mossegada molt profunda en línies i zones sense reservar. Aleshores, la matriu sense entintar es fa passar pel tòrcul a forta pressió, amb un paper d’alt gramatge prèviament humitejat, fent que aquest penetri a les zones menjades.
A l’estampa queden en relleu les línies i les formes mossegades, que es fan més evidents a contraclaror.

Vernís Tou

Tècnica indirecta. La planxa es protegeix amb un vernís al qual se li ha incorporat greix per tal de retardar-ne l’assecatge i fer-lo així sensible a qualsevol contacte. Amb aquest vernís s’aconsegueixen dos efectes diferenciats: de llapis o de textures.
Per a l’efecte de llapis, es posa un paper sobre la matriu vernissada i s’hi dibuixa amb llapis, grafits o ceres. La pressió del llapis arrenca el vernís, que queda enganxat al dors del paper, deixant la planxa al descobert i preparada per submergir-la al bany d’àcid. El resultat és un gravat de línies granulades i texturades com les que deixa el llapis sobre el paper. 
Per a l’efecte texturat, sobre la matriu vernissada, per pressió, s’hi marquen les empremtes d’objectes o matèries: trames de teixits, cordills, nervis de fulles, relleus de cartrons i papers...La matriu se submergeix en un bany d’àcid i així les textures que s’havien marcat al vernís tou es graven fidelment. En imprimir la matriu sobre un paper sobta veure la precisió dels detalls
de les textures.