MONOTIP I MONOGRAVAT

Monotip
Es tracta d’una estampa realitzada a partir d’una matriu llisa, sense gravar, on es pinta o dibuixa amb tintes o pintures, per després traspassar la imatge a un paper mitjançant la pressió del tòrcul. D’aquesta manera s’aconsegueix una estampa única i irrepetible. Moltes vegades el monotip va combinat amb el collage de papers de colors o papers dibuixats i/o impresos amb imatges o textos. També és habitual que, després de l’estampació, s’incideixi directament sobre el paper amb aquarel.la o d’altres materials.
Monogravat
Es considera un monogravat l’estampa que parteix d’una matriu gravada com a base per entintar i pintar per sobre de manera arbitrària i sense fer cas amb exactitut de les incisions. D’aquesta manera, és també impossible tornar a aconseguir una estampa exactament igual i, per tant, tampoc podem parlar d’imatge seriada ni de tiratge.

TRANSFERÈNCIES

Es tracta de tècniques que permeten reportar una imatge (fotografia, text, dibuix...) a la planxa per a poder-la gravar.
Transferència Electrogràfica
Es fotocopia la imatge i, amb dissolvents molt forts, s’estova el tòner que impregna el paper fotocopiat per transferir-lo sobre la planxa desengreixada. El tòner resisteix als mordents i, per tant, fa de protector durant la mossegada a la qual se sotmet la planxa. Una vegada gravada, en entintar-la, obtindrem el negatiu de la imatge que teníem a la fotocòpia transferida.
Transferència Serigràfica
La imatge s’insola amb llum ultraviolada sobre una pantalla preparada amb emulsió fotosensible. S’imprimeix amb les tintes de serigrafia en una planxa de coure desengreixada.
Es deixa assecar i se submergeix la planxa en el bany de mordent. Les tintes serigràfiques fan de protecció durant la mossegada. Una vegada gravada, en entintar-la, obtindrem el negatiu de la imatge que havíem transferit amb la pantalla serigràfica.
Fotogravat
La imatge, impresa en una transparència, es reporta a una planxa de polímer recoberta d’emulsió fotosensible insolant-la amb llum ultraviolada. Així, les zones exposades s’endureixen i reprodueixen la imatge sobre la planxa de manera que aquesta es pot entintar i estampar.

SERIGRAFIA

Tècnica on la tinta es transmet al paper a través de la imatge a imprimir que tenim en una pantalla de tela, que fa com d’estarcit. En el teixit les zones impressores de la imatge estan obertes, són permeables a la tinta, i les zones no impressores estan obturades, són impermeables a la tinta. La impressió s’aconsegueix empenyent la tinta amb una rasqueta a través de la pantalla.
Parlem de clixat a l’hora de transmetre la imatge al teixit de la pantalla. Això pot fer-se manualment (dibuixant o pintant directament sobre el teixit o adherint-hi formes retallades) o bé fotomecànicament. En aquest cas, la pantalla es cobreix amb una emulsió fotosensible al damunt de la qual s’hi col.loca la imatge en una transparència i s’insola en una llum ultraviolada. Així, les parts afectades per la llum s’endureixen i les parts no exposades (els negres en el positiu) es despendran durant el revelat deixant la pantalla oberta i per tant permeable a la tinta. La quantitat de còpies que poden aconseguir-se amb aquest últim sistema, a diferència del clixat manual, podria arribar a ser il.limitada.

COLLAGRAPH

Tècnica que permet crear una imatge superposant materials diferents sobre qualsevol
tipus de superfície més o menys plana, que es farà servir com a matriu de base per entintar
i imprimir. Més que de gravar es tracta de construir, acumulant i afegint materials encolats. És, doncs, una tècnica en què cal experimentar amb la combinació de materials de suport, les matèries afegides i les eines utilitzades. El ventall de possibilitats gràfiques és immens i està en constant renovació a mida que van apareixent nous materials al mercat. A més a més d’aplicar tot tipus de vernissos i coles amb pinzells, o massilles i gels amb espàtules, aquests materials es poden enriquir amb càrregues diverses que en variaran la textura i per tant el resultat en ésser impreses. Finalment, encara hi ha la possiblilitat d’encolar matèries fines directament al suport. Tot això s’entinta amb pinzells i draps i s’estampa amb el tòrcul en un paper de fibra llarga humit.

CALCOGRAFIA

Es refereix a totes les tècniques que s’utilitzen per gravar sobre metalls, generalment sobre planxes de coure o ferro.

Punta seca

Tècnica directa. Es grava damunt la planxa directament amb una punta afilada o qualsevol instrument que esgarrapi o ratlli: ganivets, claus, paper de vidre, rascadors... Els estris que incideixen sobre la planxa aixequen unes rebabes (o barbes) de metall que en ésser entintades i estampades dibuixen al paper una línia de contorns irregulars i vellutats. La intensitat de les línies dependrà de la pressió que es faci amb l’estri punxant.

Manera Negra

Tècnica directa. Es graneja tota la superfície de la planxa amb un berceau (granejador) fins aconseguir que en estampar-la doni un negre profund i vellutat que serà el punt de partida.
La imatge es construeix aixafant amb el rascador i el brunyidor les rebabes deixades en granejar. Segons la intensitat amb què es faci aquesta operació s’obtenen tons més o menys clars. D’aquí que la imatge resultant sigui etèria, difuminada, sense contorns definits i rotunds.

Aiguafort

Tècnica indirecta. Es cobreix la planxa amb un vernís a base de ceres resistent als mordents (àcids o sals) i, una vegada sec, s’hi dibuixa amb una punta d’acer per fer saltar el vernís deixant el metall desprotegit en les línies. Tot seguit se submergeix la planxa en un cubeta amb el mordent. Com més temps estigui la planxa en el bany d’àcid més profundes es graven les línies descobertes i més negre és el resultat en estampar-les. Quan ja es té la imatge gravada a la fondària desitjada, es retira el vernís i s’entinta i s’estampa la planxa a un paper. El resultat són línies més o menys regulars en intensitats, però de perfils nerviosos i gruixos variables perquè el mordent desgasta el metall de manera irregular.

Aiguatinta

Tècnica indirecta per a gravar zones de to. Sobre la planxa es diposita una capa de granets de pols de resina de colofònia que es fixen fonent-los amb una font de calor. Les partícules de resina actuen com aïllants (seran punts blancs a l’estampa) i els espais que les envolten queden al descobert i per tant poden ser atacats pels mordents. Per crear semitons i gradacions de color, és a dir zones de punts amb profunditats de mossegada diferents, cal fer reserves amb vernís de protecció. Són, precisament, aquestes parts més o menys mossegades les que rebran més o menys tinta en estampar-les. La imatge resultant té zones de to regulars i molt delimitades on es veu, si s’observen amb deteniment, una trama finíssima de punts blancs.

Aiguatinta al Sucre

Tècnica indirecta molt pictòrica ja que permet pintar formes directament amb pinzell sobre la planxa i processar-ho tot fins aconseguir una impressió en buit exacta al traç i la fluidesa de les pinzellades. Damunt la planxa resinada es pinta amb una barreja de tinta xinesa i sucre. Quan tot és ben sec, es cobreix amb una capa de vernís de protecció molt prima. Quan el vernís està sec, se submergeix la planxa en aigua tèbia. La humitat i la calor fan dilatar el sucre de tal manera que la capa de vernís que hi ha sobre es desprèn, cosa que deixa el metall al descobert. Aquí és on atacarà el mordent i on, en estampar, es dipositarà la tinta.

Gofrat

Tècnica indirecta. Se sotmet la planxa a una mossegada molt profunda en línies i zones sense reservar. Aleshores, la matriu sense entintar es fa passar pel tòrcul a forta pressió, amb un paper d’alt gramatge prèviament humitejat, fent que aquest penetri a les zones menjades.
A l’estampa queden en relleu les línies i les formes mossegades, que es fan més evidents a contraclaror.

Vernís Tou

Tècnica indirecta. La planxa es protegeix amb un vernís al qual se li ha incorporat greix per tal de retardar-ne l’assecatge i fer-lo així sensible a qualsevol contacte. Amb aquest vernís s’aconsegueixen dos efectes diferenciats: de llapis o de textures.
Per a l’efecte de llapis, es posa un paper sobre la matriu vernissada i s’hi dibuixa amb llapis, grafits o ceres. La pressió del llapis arrenca el vernís, que queda enganxat al dors del paper, deixant la planxa al descobert i preparada per submergir-la al bany d’àcid. El resultat és un gravat de línies granulades i texturades com les que deixa el llapis sobre el paper. 
Per a l’efecte texturat, sobre la matriu vernissada, per pressió, s’hi marquen les empremtes d’objectes o matèries: trames de teixits, cordills, nervis de fulles, relleus de cartrons i papers...La matriu se submergeix en un bany d’àcid i així les textures que s’havien marcat al vernís tou es graven fidelment. En imprimir la matriu sobre un paper sobta veure la precisió dels detalls
de les textures.